dijous, 1 de setembre del 2016

Somnis i desitjos

El desig és la clau. Va una passa més enllà que el somni.

Desitjar implica acció, moviment, decisió. Somiar és imaginar, fabular, recrear-se passivament des del lloc on ens trobem.

En el desig, hom és el protagonista, en el somni és l’espectador.

El desig és real i es manifesta físicament en l’acció, el somni és virtual i conviu en un món paral·lel... però és a través dels somnis que es realitzen els desitjos, són el camí que ens visualitza allò desitjat.

Somiar, la utopia. Desitjar, la pràctica. Es complementen, es donen la mà per arribar a tenir, si més no, un gram de felicitat.

Cap i cor, units en la vida, parella infinita, tàndem que rodola passa a passa, escorcollant les ombres, abraçant les clarors.

Jo, que he tastat la por, i la por m’ha paralitzat, em mor d’amor per la vida. Desitjos dispersos units en la passió de viure. Desitjos que es despleguen impulsant la vida mitjançant els somnis.

Quan somio, que amable em resulta estirar-me al sol. Quan desitjo, que poc em costa aixecar-me.

Els somnis no transformen res, els desitjos ho volen tot. Aquest és el matís que marca la diferència.


Potser el desig. Lluís Llach.