Després d’un temps de sequera i buidor fruit
de la por escènica i de la que paralitza també, he retornat a reconèixer les
paraules com a amigues.
Una conversa profunda i sincera amb una dona
valenta que pateix però que estima la vida m’ha donat l’embranzida i m’ha fet
deixondir de nou amb les seves paraules, amb la humilitat de sentir-se
vulnerable i amb la força de saber-se viva. Per decisió, per convicció i perquè
“potser les ombres, algun dia seran el dia clar que anhelem”. Aquesta frase, la
primera que m’ha escrit, ja m’ha arribat al moll de l’os. Després, la conversa
ha anat agafant confiança i, compartint el dolor de tenir persones estimades
lluny de casa, que avui no hi seran a la taula, hem compartit mitges
confidències.
I entre missatge i missatge ha comparegut una
de les cançons més bells per a mi: Cal
que neixin flors a cada instant. Ha estat màgic (i encara els reis són pel
desert!): la màgia del que arriba quan no l’esperes, la màgia del qui no pot
més i avança, la màgia que escurça les distàncies, la màgia d’aixecar-se cada
matí d’un bot, la màgia que fa el dolor suportable.
Sororitat direm des d’ara. Solidàries, agermanades, còmplices. Avui més que mai.
Bon nadal als qui són i no són a casa.
Cal Que Neixin Flors a Cada Instant –
Lluís Llach
Fe no és
esperar,
fe no és
somniar.
Fe és penosa
lluita
per l'avui i
pel demà.
Fe és un cop
de falç,
fe és donar
la mà.
La fe no és viure d'un record passat.
No esperem el
blat
sense haver
sembrat.
No esperem
que l'arbre doni fruits
sense
podar-lo.
L'hem de
treballar,
l'hem d'anar
a regar,
encara que l'ossada ens faci mal.
No somnien
passats,
que el vent
s'ha emportat
Una flor
d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que
neixin flors a cada instant,
cal que neixin flors a cada instant.
Fe no és
esperar,
fe no és
somniar.
Fe és penosa
lluita
per l'avui i
pel demà.
Fe és un cop
de falç,
fe és donar
la mà.
La fe no és viure d'un record passat.
Enterrem la
nit,
enterrem la
por.
Apartem els
núvols
que ens
amaguen la claror.
Hem de
veure-hi clar,
el camí és
llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.
Cal anar
endavant
sense perdre
el pas.
Cal regar la
terra
amb la suor
del dur treball.
Cal que
neixin flors a cada instant,
cal que
neixin flors a cada instant,
cal que neixin flors a cada instant.
