El capell (segona part de somnis i desitjos)

És un home solitari. Dels que viuen sols, dels que mengen sols, dels que pensen sols.
Un home que ja era així abans de prejubilar-se d’aquella ferreteria que va tancar
abans d’hora per no poder competir amb les grans superfícies. Un home maniàtic i
obsessiu en la seva feina i en la seva vida. Un home que alguns li enflocarien l’etiqueta
d’Asperger, ara que està de moda posar nom a les manies.

Dues activitats marquen la rutina de cada dia: dormir en un balancí de llengües vora
la finestra i jugar solitaris en una camilla davant la tele que no engega mai. Si guanya 
la primera partida del matí surt a comprar el diari, si no s’asseu al balanci a becar. Així
es pot passar dies sense sortir. Si necessita menjar s’afanya en el joc i, si és necessari,
fa trampa amb la darrera carta, però això el posa de mal humor. Es podria dir que la seva
vida depèn d’una carta, la de la victòria.

Algunes vegades somnia dormit al balancí, però no és habitual. Normalment dorm i ja 
està, o no recorda res si és que efectivament ha somiat. La darrera setmana han canviat 
les coses: té un somni recorrent en el que sempre surt un capell de palla. Sigui com sigui,
algun dels personatges del seu somni porta el capell o el duu ell mateix.

Aquest matí ha guanyat la primera partida. Surt a cercar el diari, a la fi estarà informat 
d’unes notícies que tant li fan. En arribar a la plaça on compra el diari es troba amb un 
venedor ambulant de gorres, viseres, ulleres i capells. El repara tot d’una, veu el seu 
capell. El capell que surt puntualment als darrers somnis. És el capell “dels seus somnis”.
Se li accelera el pols, el cor batega fort... Fa molta estona que no experimenta aquestes 
sensacions. Sense pensar-s’ho massa compra el capell. Una emoció nova li desperta els 
sentits. És el desig. Desitja el capell com la dona estimada, el desitja amb tota la passió 
que n’és capaç. 

Arriba a casa i es col·loca al balancí amb el capell posat. Es sent una mica feliç. Tanca 
els ulls i beca. Torna a somiar, i l’endemà també, i l’altre, i l’altre... Al cap d’uns dies 
guanya de nou la primera partida. Surt al carrer i s’atura de cop davant unes sandàlies 
vermelles que l’avancen pel seu costat. Reconeix les sandàlies que fa dies compareixen 
en el seu somni. Es desperta el desig un altre cop, i corre desesperat cap aquelles cames 
que caminen més ràpid que ell i que desapareixen dins un cotxe gris que parteix. 

El desig es manté viu. Es dirigeix a comprar el diari amb el cap acotat analitzant totes i
cada una de les sabates de la gent que es topa. Es col·loca el capell i somriu.

L'aigua

Plou, ha plogut tota la nit. Al matí, prestet, uns tímids però tebis raigs de sol s’han colat per la finestra. Decidida i optimista he sortit a caminar, tot i que uns núvols amb totes les games dels  grisos possibles coronaven la serra.

I sí, he sortit sense paraigua. He sortit confiada amb la meva sort, no plourà, m’he dit i he partit cap el passeig amb la vista posada a l’horitzó. Quan duia deu minuts caminant, quan ja no era possible tornar enrere a cercar el paraigua, han començat a caure gotes de cada cop més grosses amb una freqüència cada vegada més intensa. He seguit, no m’he returat tot i la l’aigua que em regalimava pel front, tot i tenir l’espatlla xopa i les sabates, encara d’estiu, fessin una festa a cada bassiot.

He fet la ruta que tenia marcada, mitja horeta d’anar i mitja horeta per tornar, una hora sencera. L’hora del dia que em dóna l’alè per començar, la dosi d’alegria exacta per continuar.

En aquesta rutina sempre m’acompanya l’aigua. L’aigua salada del mar, aigua que sana. Aigua i sal, la barreja perfecta. L’aigua és vida i la sal és imprescindible per viure. L’aigua sanadora i la sal salvadora.

Però avui també queia aigua del cel! Aigua dolça, així talment: dolcíssima sense gens de sucre. Dolça com una abraçada, estimulant com una carícia.

Envoltada d’aigua per tot costat m’he sentit una illa. Una illa dins una illa, una gota d’aigua dins l’univers, petita i gran al mateix temps. Sola i feliç de viure.