Gener a la
platja.
Berenar a una
terrassa davant la mar, descordar-te la jaqueta perquè el sol crema
de demès, cercar dins la bossa el protector solar, que les mosques
envoltin el suc de taronja, que les botes t’ofeguin els peus, que
miris el cel esperant trobar un núvol salvador, que et degoti moquet
pel nas perquè tens al·lèrgia (???), sentir comentar a la taula
del costat que el temps està foll.... És el temps que està
desbaratat o som nosaltres que vivim en un món de fantasia?
Aquesta bonança
és una il·lusió. No cal ser massa espavilats per veure que això
no pot ser sa. La pluja és una excepció, la sequera una amenaça,
el fred un desig. Les calmes de gener començaren pel novembre i
sembla que no partiran per ara, agafades de la mà de l’estiuet de
Sant Martí, i a punt d'arribar a La Candelera.
I seguim vivint
com si no res, atrapats per aquesta il·lusió del bon temps, vestits
només amb samarretes, però vivint a l’hivern perquè ho diu el
calendari. Ni un bri de mala consciència, ni una crítica al consum,
ni un voler saber que és això del canvi climàtic... tanmateix, poc
hi podem fer i nosaltres ja no viurem els efectes més greus d’aquest
canvi, segur que les properes generacions trobaran la manera... I a
la nit engegam la calefacció perquè potser no n’hi hagi per tant
i fa fresca quan cau el sol. I fem el sopar amb manega curta i al
llit ens fa nosa el tapament.
No seré jo la
que esgarri cap festa, però no puc deixar d’imaginar-me els meus
néts dient-me: conta’ns-ho una altra vegada, explica’ns com era
la pluja aquí a la ciutat, padrina.... Després d’haver fet una
excursió a la Serra per veure com plou, posar-nos un anorac i jugar
sota la pluja, i baixar en una teringa de cotxes que, com nosaltres,
enyoraven el fred i la pluja de temps passats.
Gener a la
platja, amb brusquina i fred, per favor. Encara que sigui per
donar-li una treva al cos, avorrit de tanta calor. I al cor, tant
cansat de patir.
(Ara em diuen que
els efectes de El Niño també hi tenen a veure, glup! En tot cas, la
meva intenció no és alarmar ni remoure consciències, res més
lluny... simplement exposar una impressió que no té cap
rigorositat científica).
