dilluns, 25 de gener del 2016

Desafinado

Escoltant Joao Gilberto: Desafinado

Desafina quan canta, desafina quan parla,
grinyola la veu, crepiten les paraules...
I sona bé, molt bé quan diu
«que no peito dos desafinados
também bate un coraçao».
Un cor que batega arítmic, a tongades.

Desafinant van passant per la vida,
sense agafar el to, els desafinats.
Escoltant com canten els altres,
emocionant-se amb l'alegria aliena,
demanat permís per afegir-se al cor,
i sentint-se feliços quan encerten alguna nota.

I assagen en solitari, cantussejant melodies,
ballant davant els miralls
proven d'aconseguir certa harmonia..
Per ells, pels que desafinen a la vida,
per ells alço la meva copa avui,
i brindo sense cantar,
mirant de moure'm al ritme
d'aquesta bossa nova que em fa perdre el cap.

Al cap i a la fi, he desafinat d'ençà que vaig néixer.




10 comentaris:

  1. Bon començament! Ara és qüestió de no aturar. Felicitats!

    ResponElimina
  2. Enhorabona, amiga Catibel, per aqueixa decisió que has pres i, també, per aquest poema inicial tan expressiu

    ResponElimina
  3. Enhorabona. Fes camí al teu ritme.

    ResponElimina
  4. Ànim estimada!!!! Un repte més, que ben segur anira genial.

    ResponElimina
  5. Ànim estimada!!!! Un repte més, que ben segur anira genial.

    ResponElimina
  6. Gràcies a tots per la vostra acollida i pels vostres comentaris. Esper estar a l'alçada.

    ResponElimina