Escoltant Joao
Gilberto: Desafinado
Desafina quan canta,
desafina quan parla,
grinyola la veu,
crepiten les paraules...
I sona bé, molt bé
quan diu
«que no peito dos
desafinados
também bate un
coraçao».
Un cor que batega
arítmic, a tongades.
Desafinant van
passant per la vida,
sense agafar el to,
els desafinats.
Escoltant com canten
els altres,
emocionant-se amb
l'alegria aliena,
demanat permís per
afegir-se al cor,
i sentint-se feliços
quan encerten alguna nota.
I assagen en
solitari, cantussejant melodies,
ballant davant els
miralls
proven d'aconseguir
certa harmonia..
Per ells, pels que
desafinen a la vida,
per ells alço la
meva copa avui,
i brindo sense
cantar,
mirant de moure'm
al ritme
d'aquesta bossa
nova que em fa perdre el cap.
Al cap i a la fi,
he desafinat d'ençà que vaig néixer.
Molt bona idea i fantàstic poema.
ResponEliminaSuenas muy bien. ¡Enhorabuena!
ResponEliminaM'agrada molt. Segueix endavant!!!
ResponEliminaBon començament! Ara és qüestió de no aturar. Felicitats!
ResponEliminaEnhorabona, amiga Catibel, per aqueixa decisió que has pres i, també, per aquest poema inicial tan expressiu
ResponEliminaEnhorabona. Fes camí al teu ritme.
ResponEliminaÀnim estimada!!!! Un repte més, que ben segur anira genial.
ResponEliminaÀnim estimada!!!! Un repte més, que ben segur anira genial.
ResponEliminaM'agrada! Enhorabona.
ResponEliminaGràcies a tots per la vostra acollida i pels vostres comentaris. Esper estar a l'alçada.
ResponElimina