Topar-se amb els
estels qualsevol matinada,
mentre camines nua
conjurant els somnis,
d'una nit pesada que
vesa d'angoixa,
cercant en el cel
l'estrella polar.
Mirant de trobar la
constel·lació
que et parli d'amor
entre les espurnes
del foc dels estels
d'argent esqueixat.
Estrellar-se? Omplir
d'estrelles el món,
o caure de grapes
rendida del tot,
com un ou fregit de
punta estelada,
amb el vermell tou i
espines que taquen
de sang que no es
veu, ni es sent ni s'olora,
només sang que taca
l'estora de l'alba.
Plena d'ous fregits
és la matinada,
en comptes d'estels
de coes de plata.
El matí s'aixeca de
color de truita,
groc com el semàfor
que em dóna l'alerta.
Estellar-se contra
el mur de la pena?
Estel·lar-se amb
alegria a cada lluita?
Estavellar-se, com
qualsevol sirena.
Estel.larse, sense cap dubte.
ResponElimina