Era diumenge i se li havia esqueixat el
somriure,
nedava entre els somnis com dins l'úter
matern.
Les cames entrecreuades delataven el
seu estat.
Neguitosament alçà la mirada cap al
cel,
boirina i brusca suau enredaven el
pensament.
Un nin jugava amb un paraigua a l'altra
vorera,
les ones es deixaven dur sense pressa,
els vaixells semblaven dibuixats a
l'horitzó,
no partien, restaven immòbils sobre la
línia blava.
Un ocell gris, potser un gorrió, es
deixà caure a la taula,
vetllava les miques de l'entrepà
sentint-se observat,
en un gest agosarat i confiat avançà
unes passes.
Es miraren desafiants i de rampellada,
la mà tremolosa feu rodolar el blat
desitjat.
Els ulls, ja asserenats, es tornaren a
creuar.
Amb un bot àgil i ràpid arribà a la
llesca,
començà la feina de desfer amb el bec
la molla,
engolint-se amb ànsia cada mica.
Acabat l'àpat es recolzà a l'angle
d'una cadira,
es miraren novament i s'entengueren.
Era diumenge i se li havia congelat el
somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada