El sol, un sol calent encegador m’ha fet veure la vida d’una
altra manera avui. I els núvols dels dies passats, carregats de presagis, també.
I el vent d’ahir que lluitava com podia contra els malsons. I les paraules
escrites i dites. I les mirades sentides. I la companyia còmplice dels qui m’estim
i m’estimen. I la terra, aquesta terra nostra que em fa posar-me dempeus i
trepitjar-la, olorar-la, tocar-la. I la mar que ona ve, ona va, neteja l’ànima.
Seure a la terrassa i que algú et faci pessigolles, descobrir
que el jardí s’ha omplert de colors i tu no ho sabies, escoltar una cançó que
et fa plorar d’emoció, assaborir en bona companyia una copa de vi recordant
anècdotes divertides, cuinar amb tot l’amor del que ets capaç les receptes més antigues
de la família, sorprendre’t, rient, d’una tonteria.
Ancoratge a la vida, encara que el sòl tremoli i caigui pluja
radioactiva.
Aixopluc afectiu i efectiu que carrega piles.
Amistat, amor i simpatia... sabates dolces de dia, coixí amb
aroma de pau quan arriba la nit i crida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada