Hi ha dies que et somriuen, que et fan la mitja, i de cop, et
trobes amb un oasi en el desert. Et fregues els ulls per comprovar que no és un
miratge i, quasi sense poder, somrius. Talment això em va passar l’altre dia,
contemplant i gaudint d’unes imatges que ja m’havien captivat abans de veure-les així, penjades a la paret, una vora l’altra, amb la
distància i la mesura precises. Imatges de natura increïblement humanes,
bellíssimes... un cos, una roca, la mar, el cel, els núvols, la fosca, la llum,
els arbres.... Elements perfectament encaixats en sintonia. Cap paraula ni cap
melodia poden guarnir millor que el silenci aquesta explosió infinita, res
millor per sentir el soroll de la vida.
Hi ha dies que et somriuen, de veritat que hi ha dies que et
fan la mitja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada