El bany

El necessitava urgentment aquell bany. Es va treure la roba sense pressa, va anar plegant cada peça sobre la tovallola i s’hi va asseure devora fixada la vista en l'horitzó. Després mirà cap a un costat i l'altre amb el cap alt, la barra una mica elevada com si xuclàs els raigs de sol de la tarda i un posat digne de dama del segle passat. Se sentia atemporal, semblava que el cos i l'ànima connectassin amb èpoques antigues, llunyanes, quan la pell romania en contacte directe amb la natura sense artificis que amagassin cap part del cos.

Una barreja de sensacions li produí calfreds. El cor s'accelerava com quan feia una malifeta de petita, els pensaments es confonien amb els desitjos, la vergonya s'apoderà per uns instants de les seves galtes.

També se sentia lliure, i no era perquè estàs nua. Sentia la llibertat dels qui han pres una decisió i la segueixen amb convicció. Havien hagut de passar quasi dos anys perquè acceptàs el seu cos, havien estat temps foscos i dolorosos. Ara, un cop superat el malson, havia aconseguit mirar cap endavant, amb moltes prevencions i un cert optimisme encarava el futur amb valentia.

Dubtà per un moment quan s'adonà que hi havia més gent a la platja. Però ningú no es va fixar en ella, cadascú feia la seva. Una nina jugava amb les ones a peu de platja mentre recollia pedretes i closques de copinya. Una parella prenia el sol a les roques de la dreta, on l'accés a la mar era més senzill. Una dona gran llegia un llibre sota l'ombra d'una sivina que s’alçava al final de la petita cala. Potser hi havia algú més, però ella tampoc no hi va reparar.

S'aixecà decidida a entrar dins la mar. Caminà fins a la vorera i va fer una passa enrere en tocar l'aigua, no hi comptava que fos tan freda. Ho tornà a intentar, aconseguint ficar-s'hi aquesta vegada.

Es va submergir dins l'aigua més neta que havia vist mai, i nedà sota la superfície fins que buidà l'aire dels pulmons. Es deixà anar, gaudint de la sensació de sentir-se petita, deixant-se acariciar per aquell líquid salat, tan familiar com el de les seves llàgrimes, que la feia surar com si formàs part d'aquell món submarí, completament integrada i agombolada pel suau anar i tornar de les ones.

Se sentia neta i purificada. Tancà els ulls i es deixà dur pel plaer que li donava aquell líquid transparent recorrent cada part del seu cos.

Sortí i, encara amb el peus a la vorera, mogué el cap instintivament per desfer-se de l'excés d'aigua dels cabells xops. Les gotes regalimaren entre les pigues del seu cos. Es va contemplar per uns moments, es recreà mirant el seu cos. Li agradava el joc de llums que feien les gotes amb la claror del sol, semblaven espurnes de focs artificials. Gaudí de la seva calentor tèbia que anava substituint les carícies de l'aigua.

Caminà lentament fins on havia deixat les seves coses. Retirà la tovallola i s'allargà directament sobre l'arena. Abans de tornar a tancar el ulls mirà el seu cos nu i amb les mans va anar deixant muntets d'arena sobre les cames, els pits, la panxa... Restà així una bona estona, sense pensar en res, amb els braços estirats per damunt el cap i la ment en blanc

Efectivament, necessitava urgentment aquell bany, com una mena de baptisme a la vida, com un ritus ancestral, com l'aliment de cada dia.

Lentament, anà preparant la roba per vestir-se i es posà la samarreta i la braga del biquini, col·locant intencionadament dins la bossa els sostenidors blancs amb la pròtesi del pit esquerre que havia recollit a l'ortopèdia aquell matí.

La línia roja que fins avui no havia gosat traspassar havia esdevingut d'un blau turquesa a la vorera d'una cala mediterrània, a les set de l'horabaixa d'un mes d'estiu qualsevol.