Revolució

Diumenge 24 d’abril i em trob amb una revolució de roselles preludi de la dels clavells. Una revolució interna plena d’esperança, família íntima de l’alegria, que em fa sentir viva i que m’ancora a la terra.

I avui, m’arriba un llibre-regal de Sant Jordi que obro per ensumar i fullejar, i em sacsegen aquestes paraules: “tenir esperança és confiar que sempre hi haurà una solució possible davant l’adversitat, per més negre que ho vegem tot. L’esperança ens incita a no perdre l’optimisme, la paciència, la calma, i a perseverar fins que venguin temps millors”.

Casualitat o no, les peces van encaixant i un ramell de cares guapes m’han acariciat de prop els darrers dies. Amb el seu alè, amb les seves rialles, amb les seves paraules, amb les seves cançons, amb les seves mirades, amb els seus llibres, l’amistat s’ha fet més present que mai i la flaire de la serenitat em perfuma el cos. Íntimes sensacions de tendresa i sensibilitat que m’agrada compartir perquè d’això es tracta, de fer visible el fil que ens uneix, de crear vincles, d’estimar.... Jo el veig clarament el fil, i voltros?