La cursa

- Justament ahir hi pensava. Va comentar en Toni mentre sortien del cafè.

- En què pensaves? Preguntà en Lluís, l'amic amb qui cada dia prenia el cafè. Amic i company del banc on treballaven.

Es consideraven amics perquè romanien asseguts més de cinc hores diàries un davant l'altre, darrere unes tauletes on fa un temps s'hi formaven llagues coes de persones esperant el seu torn. Ara ja no, ara els caixers automàtics els havien alliberat de les funcions bàsiques d'ingressar o treure diners, ara les persones tenien altres problemes i d'això no se n'encarregaven cap d'ells dos. Sovint, el seu cap els enviava al magatzem per ordenar i arxivar capses plenes de documents antics que ocupaven un espai valuós. Ells sospitaven que buidar aquell espai significava el tancament de la sucursal i això els preocupava força.

- Pensava que ens hauríem d'inscriure a la cursa.

- Quina cursa?

- La que organitza l'ajuntament. Mira, es celebra d'aquí tres setmanes i el plaç d'inscripció acaba avui- parlant en veu baixa.

- I ara, per on em surts, tu? - alçant una mica la veu.

- No ho sé. Fullejant el diari he vist la notícia un altre cop, a més és una cursa solidària.

En Lluís no va dir res, s'aturà davant la botiga d'esports que hi havia a la cantonada del banc. Mirant el mostrador va quedar embadalit.

- Aquestes m'agraden. -Va dir en Lluís mirant-se de reüll en Toni.

- Aquestes? Són massa cares!

- Però són les millors. Tenc un veïnat que surt a córrer dia si i dia no i les porta molt semblants.

- Entrem idò, que si no ens afanyem arribarem tard a l'oficina.

Compraren dos parells de sabates esportives, un per cada un. Dos parells d'esportives per córrer món. Caminaren en silenci els pocs metres que separaven la botiga de l'oficina. Entraren i s'assegueren cada un al seu lloc. No hi havia clients, no es sentia res més que el soroll del caixer automàtic i la veu d'un al·lot que xerrava pel mòbil.

- Ho saps que no faig gaire esport? -Digué en Lluís.

- Ni jo. No és aquest el tema.

- Quin és, idò?

- No ho sé. Tothom ho fa.

-Tothom fa què?

- Entrenar-se, sortir a córrer, baixar-se aplicacions per rendir millor....

- Vols dir que ens apuntarem a la cursa perquè ho fa tothom?

- Vull dir que quan tanquin i ens enviïn a diferents oficines, haurem de fer alguna cosa. -Respongué en Toni, simulant llegir un document sobre la taula.

- Sí, per això no he dubtat en comprar les esportives.-Va dir en Lluís mentre obria i tancava un calaix.

- Quedam demà, en sortir, per entrenar?

- Quedam.