Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible. Miquel Martí i Pol.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible. Miquel Martí i Pol.
Començarà un nou temps demà passat
encetant la primavera. Em calçaré les
sabates de fer via i caminar segur,
esquivant les pedres i els bassiots,
enfilaré un camí que no diré. De res
serveixen les paraules i som aquí
per escoltar-les, atentament, dolorosament,
com qui suporta el pes feixuc d’una malaltia.
Em posaré la roba més gruixada per
esmorteir, si arriba, el dolor de les bales.
Estam en guerra i no és cap broma,
la bonhomia com arma i la veritat per bandera,
l’esperança per cuirassa i el crit fort de valentia.
I si em caic, aixequeu-me, que el patiment
és per dintre i l’angoixa i el silenci han de partir
de seguida. I en arribar el temps de treva
i s’instal·li una pau justa, la vida posarà nom
al temps que passa i que roda ... La vida
tornarà a ser, només això, només vida.
Consigues, la mayoría de las veces, que me sienta identificado con lo que escribes. Once días después has escrito y, dieciséis días después, he leído. Y, parece mentira, pero siento que hace mucho más tiempo. Efectivamente.....la angustia y el silencio han de partir enseguida y la vida volverá a ser, NI MAS NI MENOS, sólo vida
ResponEliminaVida, ni más ni menos...
Elimina