Algú m'ha dit que per viure la vida amb tots els sentits hem
d'emprar-los els cinc. Me l'he mirat mentre pensava que això era obvi, no podem
desfer-nos de cap dels sentits mentre vivim. El tacte és imprescindible, el
gust essencial per gaudir, la vista ho diu tot, l'oïda ens esperona i
l'olfacte... què fa l'olfacte? Acompanya només la resta dels sentits?
Arribats a aquest punt jo ja estava una mica confusa, quan la
persona que tenia al costat m'amolla: pensa un moment molt feliç que hagis
viscut i intenta recordar la seva olor. M'ha faltat temps per contestar: terra
humida, gelat de maduixa, oli de romaní, el sofregit de la pella, la llenya que
crema, la roba neta, la benzina del cotxe, l'armari de la padrina.... No , no,
no. No et deman olors que t'agradin, sinó que intentes recordar l'aroma
d'aquell moment. M'ha estat gaire bé impossible, només he recordat l'olor del
paritori, perfum de vida, i l'olor de l'amor, aroma de desig. Les altres només
podria definir-les com olors bones o olors dolentes que m'han anat acompanyant.
M'he quedat pensativa, estorada com n'estava pel que acabava
de descobrir. Efectivament, l'olfacte em servia per definir de la manera més
precisa i més descriptiva moments molt importants de la meva vida, experiències
viscudes amb els cinc sentits, aquestes sí, en les quals l'olfacte s'havia
encarregat de guardar en la memòria els instants precisos que es recorden per sempre
més perquè fan olor d'això, olor de vida.
Ensumem i ensumem-nos, olorem els moments.... després, si de
cas, toquem, tastem, mirem i escoltem. Al cap i a la fi, els sentiments neixen
a partir d’allò que sentim (amb tots els sentits).
Una “ensumada” a tots, ja m'enteneu.
El "parfum de vida" i "l'olor de l'amor", això pareix una parella d'ingredients d'antics alquimistes per aconseguir la felicitat. . .Jo tenc un relat on els sentiments fan olor, els bons i els dolents. Les dones, segons aquest relat, es perfumen perquè són més geloses dels seus sentiments que els homes i volen dissimular-los.
ResponEliminaAhora mismo, por razones que ya sabes, alrededor de un 30% del olfato y del gusto me ha desaparecido (espero que sólo de momento). Ahora consigo tomarme una copita de vino o una cerveza sin notar su amqargor lo cual, he de reconocer que me complace. En cuanto al olfato, hay momentos que no recuerdo y, de pronto, aparece un determinado aroma y...zasss. ahí esta ese momento que parecía perdido en la memoria. Un besito que, a mi tacto, no le pasa nada
EliminaAhora mismo, por razones que ya sabes, alrededor de un 30% del olfato y del gusto me ha desaparecido (espero que sólo de momento). Ahora consigo tomarme una copita de vino o una cerveza sin notar su amqargor lo cual, he de reconocer que me complace. En cuanto al olfato, hay momentos que no recuerdo y, de pronto, aparece un determinado aroma y...zasss. ahí esta ese momento que parecía perdido en la memoria. Un besito que, a mi tacto, no le pasa nada
Elimina