Temps de sequera

Aquest temps de sequera s'encomana,

reviuen els records aspres del passat.

Sequera d'ànim, d'ànima, d'animalons

corrent per dins la panxa,

jugant a conillons rere l'espatlla.

El marge d'error és inevitable,

potser sí, potser no o ja ho veurem.

La vida es penja i es despenja,

engronsant-se al balancí vora del foc,

a punt de cremar-se amb una estella,

a punt de somriure a la foscor.

La flassada del temps és massa justa,

cal aprofitar cada cantó,

tapar-se els peus amb les puntetes,

cobrir-se el cos amb el mantó,

refugiar-se amb la tèbia calentor de les paraules,

agombolar-se amb el so d'una cançó.

El balancí vell de fusta eixuta

es mou, tip-tap, envant i enrere,

bategant al ritme d'un sol cor,

escoltant la vella melodia

dels qui s'estimen amb pluja i amb sequera,

sense promeses i sense presses,

sense retrets, sense horitzons,

només amb el desig molt raonable

d'aturar les busques del rellotge

amb un sol gest de les parpelles,

i pegant bots dins un bassiot.